Va d'aprenentatges...

Hola!

A principi de curs se'ns va demanar que anéssim entrenant la nostra mirada educativa i que quan veiéssim una situació, un cartell, una persona, un animal o un objecte que ens semblés atractiu educativament li féssim una fotografia o un vídeo.

Doncs bé, ara ja som a final de curs i he de dir que he anat veient diverses situacions que m’ha aportat alguna idea d’una activitat o un tema que es podria tractar a classe però n’he triat un que em va sorprendre moltíssim.

Va ser a l’octubre, un cap de setmana vam pujar a Es Cubells un grup de persones. Els adults tenien reunions i mentre jo em feia càrrec dels nens (una quinzena aproximadament des de 4 anys fins a 12). Dissabte al matí van trobar una activitat o descobriment molt interessant per ells i que varen continuar durant tot el dia! Fins i tot diumenge al matí volien seguir amb aquesta. Aquesta activitat consistia anar a la captura de bitxos! Els més petits miraven els grans per veure com caçaven ells i aquests els mostraven molt orgullosos. Miraven atentament quins havien agafat, els contaven, buscaven un recipient per posar-los, etc. Encara que no tots els nens volien fer el mateix amb els bitxos: hi havia alguns que els volien aixafar o matar però els altres els defensaven (jo els vaig deixar fer per veure com ho solucionaven i van arribar a l’acord que no matarien els bitxos ja que aquests no els havien fet res).

Per tant, he agafat aquesta mostra perquè vaig quedar molt sorpresa que un grup d’infants (no tota la quinzena) estigués un dia sencer, i volgués continuar a l’altre, amb una mateixa activitat “tan simple” per nosaltres però que per ells va ser molt enriquidora. A més a més, als fragments de vídeo podem observar com els nens fan diferents hipòtesis sobre els bitxos: “¿es un escorpión?” demana un nen petit.

Finalment, disculpar-me per la qualitat del vídeo i de les imatges ja que estan fetes amb la càmera del mòbil i no és veu molt bé. Tot i així crec que es veu i es sent bastant bé. Espero que us agradi!

Va de danses...

Així ha quedat finalment!

Fer aquesta dansa grupalment també ha estat molt enriquidor, això si, també una mica aclaparador perquè varem tenir poc temps per preparar-la. Primer escollirem la temàtica que volíem tractar, encara que va patir canvis al llarg de la setmana perquè ens venien noves idees al cap. A més a més, el vestuari també va patir canvis ja que a mesura que anàvem tenint la coreografia i el tema més avançats ens creàvem una imatge mental millor i pensàvem en nous materials que podíem utilitzar, nou decorat, les robes, el maquillatge, etc. a les classes de decoració anàvem una mica perdudes al principi perquè no sabíem ben bé com enfocar-ho però al final va sortir bé i aprofitarem la darrera classe per terminar-lo. Això si, també vàrem haver de terminar alguns detalls a casa com el foc del calder o el maquillatge.

A mesura que avançàvem en la coreografia, el vestuari, la música, etc. m’anava agradant més aquest treball perquè al principi em va costar una mica: no trobàvem la música que expressés allò que volíem, no terminàvem d’acabar les coreografies, etc. Pel que fa al dia de la representació, estàvem una mica nervioses perquè ens hauria agradat assajar una mica més però crec que tot va sortit bastant bé, no creieu?

Va de Glogster...

Fer aquest musical ha estat tota una experiència enriquidora i positiva. Tant és així que estic preparant un per fer amb un grup d'al·lots ara a l'estiu (sobre el tema que ells triïn).

És cert que el grau d'exigència a l'hora d'elaborar les diferents parts ha estat elevat i ens hem saturat una mica (degut al poc temps que hem tingut per preparar-ho tot) però aquest mateix aspecte ens ha servit per poder "dur-ho al dia" i no anar deixant alguns aspectes pel final i també ser més exigents en la nostra tasca. És cert també que no hem tingut molt de temps d'assajar però per aquest mateix motiu crec que té molt de mèrit haver-lo fet com ho vàrem fer (segons el meu parer, ho varem fer molt bé!).

Personalment, estic molt satisfeta amb tot el treball del grup on totes donàvem idees, encara que no fossin "del nostre camp" (ja que una era l'encarregada de la música i la lletra de les cancçons, una altra del guió, altra del maquillatge,...). Així que m'ha agradat molt tenir la oportunitat de fer una cosa així a la carrera, ja que pensava que això era molt difícil de fer i, encara que duu molt de treball i d'esforç, també són moments de diversió amb riures i bromes i moments de comunicació i relació amb la resta del grup.

VA DE MÚSICA...

Hola!

M'agradaria compartir aquests vídeos amb vosaltres perquè en aquests moments, la música també és un aprenetatge per a mi (que estic fent paral·lelament amb els meus estudis de mestre). Esper que vos agradi ja que nosaltres varem gaudir molt (encara que també varem passar molts nervis). És un concert que varem fer el 2 d'abril a Sant Agustí el grup d'adults de l'Escola de Música Can Blau (2n i 3r de Grau Elemental)

Flautistes 2n Grau Elemental (Grup d' Adultos) Escola de Música Can Blau, Sant Agustí (Eivissa): Marta, Elena i Eva. Pianista: Nieves.

Banda Juvenil Escola de Música Can Blau, Sant Agustí (Eivissa)

VA D'IMAGINACIÓ...

Hola! Aquí deixo un powerpoint que he fet amb unes fotografies que m'han arribat per correu. Aquesta mare és increïble!

La Imaginación

View more presentations or Upload your own.

VA DE PARODIA...

Bon dia! Aquí deix una parodia que vàrem fer aquest estiu a casa (tres de les meves germanes i jo). Encara es pot fer millor però la vàrem fer improvisant i volia compartir aquest moment amb tots vosaltres, en el que ens vàrem riure moltíssim. És una parodia de CSI Miami, la sèrie policíaca, amb els tòpics molt remarcats. Esper que us agradi.

CSI Ibiza by Flia Cabrera from marta_ibz on Vimeo.

VA D'EDUCACIÓ...

VA DE DISCIPLINA...

Hola!

Una altra reflexió. A classe hem estat veient, dins el tema de la motivació, l'apartat "La disciplina a l'aula". Aquesta paraula, ja té una connotació una mica tradicional en el sentit respecte a l'autoritat del mestre, no parlar, no moure's,... Però, parlant a classe hem arribat a la conclusió que per que hagi un bon AMBIENT i CLIMA a classe el que es necessita és motivació, perquè és quan els infants s'avorreixen o no tenen cap interès per les tasques que no es "comporten com ho haurien de fer", com nens amb ganes d'aprendre, investigant, experimentant, etc.

He trobat un ppt interessant a Internet (http://sites.google.com/site/recursosnee/valoracio-accio-docent) que m'agradaria compartir, pensant en què si el professor motiva als infants i hi ha un bon clima d'aula, aquests el respetaram com a autoritat dins de la classe, com a model i com a figura de referència.

El_maneig_de_l_autoritat

El millor treball

No és fàcil triar un treball d'entre tres en el que has posat tota la teva atenció i dedicació.

El documental de Mònica, un món a la mà i el llibre Quiet són un clar exemple d'autosuperació, de com anar endavant amb l'ajuda de la família i dels amics, encara que les situacions de la vida no t'animin a fer-ho. Amb l'exemple d'aquests dos casos podem aplicar qualsevol problema o conflicte que ens pugui sorgir, de qualsevol tipus, sempre és pot elegir entre dos camins davant in d'aquests: quedar-te allí, enfadat, no acceptant la nova situació que, al cap i a la fi, forma part del teu recorregut; o bé seguir avançant, amb obstacles però sense aturar-te, recolzan-te en els altres. Aquesta segona opció no és evitar el problema sinó enfrontar-se a ell. Quan una situació difícil o diferent a la que estàs acostumat s'apareix, no has de deixar de fer les coses (activitats, rutines, viatges, jornades,...) que feies abans perquè això, al final, t'estressarà i t'amoïnarà no poder fer-ho; has de continuar fent el mateix però d'una altra manera, amb una altra filosofia.

El documental de Pensant en els altres és una mica diferent encara que relacionat estretament: el professor vol que els alumnes aprenguin a ser feliços i per aconseguir això s'ha de pensar en els altres, treballar l'empatia i les emocions. És un documental que cada vegada que el veig, em fixo en algun aspecte nou perquè té molts factors i punts importants.

Doncs bé, no puc escollir un perquè tots m'agraden i pens que són cabdals però potser el treball de Pensant en els altres és amb el que més he reflexionat i el que pens és la base dels altres, perquè és treballar la felicitat abans que altres continguts curriculars que ens pareixen essencials a l' hora d'ensenyar, cosa que ara s'està començant a replantejar aquí a Espanya. Crec que tenint present aquest treball i documental podem modificar la nostra conducta i la nostra manera de pensar, la nostra manera de veure i entendre l'educació i d'aquesta manera, crear una escola inclusiva on tots els infants tenguin cabuda, ja que tots els infants són especials.

He trobat un ppt a Internet (http://sites.google.com/site/recursosnee/valoracio-accio-docent) que m'agradaria posar, sobre les diferents formes d'ensenyar.

VA DE MOTIVACIONS...

Hola!

Aquesta darrera setmana de classe, hem estat veient la motivació i altres processos piscològics bàsics a Psicologia de l'educació. Durant les classes, vaig fer diverses reflexions i en volia destacar dos.

En primer lloc, estavem dient a classe que moltes vegades no ens adonam de les frases que utilitzem, de com ho diem i com l'altre ho pot interpretar. Parlavem de com de vegades els mestres diuen als nens quan estan fent una fitxa o els pares quan els fills porten els notes: Esforça't! Això pot provocar diverses reaccions i una d'elles és que el nen digui: si ja m'estic esforçant! Això em va recordar a una carrera de fórmula 1 que els enginyers varen dir al Fernando Alonso després que ell dugués quatre voltes intentant adelantar al cotxe que tenia al davant: Vinga, esforça't! i ell va contestar: i què he estat fent les darreres quatre voltes?

De vegades no ens adonem que els altres s'estan esforçant molt. Així que jo crec que la manera que hem de dir aquest "esforça't" ha de canviar una mica. Potser podriem posar primer un elogi com: que bé que ho estas fent, podrias ara intentar....

Una altra reflexió que vaig fer aquest dies va ser arrel d'un esdeveniment a casa. Vaig demanar a la meva germana petita que em fes un dibuix de Phineas ( de la sèrie de TV Phineas y Ferb) perquè ja ho ha fet moltes vegades i li surt molt bé. Quan ho va acabar em va dir: vols que faci també al Ferb? Aquest no se li dona tant bé però jo la vaig animar a que ho fes si volia, així que ho va fer. Encara que no lo va sortir tan bé, a jo em va agradar però, altra germana meva li deia: Ana, millor haver fet només al Phineas perquè el Ferb no et surt gens bé. La meva germana petita, que havia fet el dibuix, li va respondre: Doncs la pròxima vegada ho fas tu!
Al dia següent estàvem a classe i parlàvem de tot aquest tema i jo vaig tornar a recordar això que li va dir la germana petita a l'altra perquè ella s'havia esforçat moltíssim per fer-me el dibuix i li havien criticat després que ella hagués fet un dibuix que ben sabia que no el dibuixava tan bé com l'altra. Així que he tornat a elogiar la meva germana pel seu dibuix i ará el penjaré perquè vegeu que bé ho fa!