divendres, 24 de desembre del 2010

Documental: Pensant en els altres


"No ensenyo només conceptes. Ensenyo als nens a crear lligams forts entre ells, i el primer pas consisteix en reconèixer la seva vulnerabilitat i en compartir-la a través d'un diari personal. Quan els companys l'escolten un altre company, viuen per sempre en el seu cor, els ensenyo a permetre que els altres visquin al seu cor".

Noburou Kaetsy.


En primer lloc, vull destacar que aquest documental ja l’havia vist a l’institut, a psicologia, i em va agradar i em va cridar tant l’atenció que el vaig mostrar l’any passat a classe, de manera que també el vaig penjar al bloc de la carrera que començarem en primer (http://primeranyeducaciomarta.blogspot.com/). Després d’això he de dir que l’he vist ja nombroses vegades i no em canso de veure’l perquè cada vegada trec alguna cosa nova i cada vegada em pareix més lloable.

Després de veure el documental, a priori podem diferenciar set aspectes que van apareixen al llarg del vídeo que cal esmentar i reflexionar sobre ells.

Per part del professor, podem destacar que és un professor autoritari però a la vegada democràtic i respectable. Els alumnes amb ell se senten segurs, còmodes i es permeten jugar amb ell però a la vegada, saben quan han d’estar quiets i callats o han de respectar els altres.

Un dels aspectes que apareix al documental i que crida molt l’atenció és la manera com tracten el tema de la mort no com a tema tabú. Ans al contrari, el tracten de manera oberta, sense amagar els sentiments, de manera que els companys treballen l’empatia al sentir-se entesos pels seus companys i posant-se al lloc dels altres, perquè a tots els ha tocat viure una mort de prop.

Un altre aspecte a destacar és el tema de la solidaritat, la defensa d’un company per part de la resta de la classe perquè se li ha imposat un càstig que no els pareix just (el Tsubasa ha parlat a classe i el professor el castiga sense poder pujar al rai que havien construït). Però la defensa no es queda només amb paraules de disculpa i de demandes de llevar el càstig sinó que els nens decideixen que si un nen no pot fer l’activitat, ningú la farà (perquè en realitat també ha estat culpa d’ells per no haver parat al seu company quan parlava i reia). Aquesta part del vídeo és molt emotiva perquè els companys raonen com si fossin adults (“el Tsubasa no es mereix el càstig perquè ha treballat molt en el rai i a més a més, només ha parlat en classe – que no ho hauria d’haver fet – però el càstig no té res a veure amb l’acció mal feta). Juntament en aquesta línea de companyerisme podem veure com es du a terme la resolució de conflictes a l’aula. Hi ha un moment en que alguns companys es burlen d’altres i el professor vol posar remei així que els fa reflexionar sobre això, els fa escriure a la seva llibreta de manera que els nens comencen a pensar sobre allò que han fet i demanen perdó, per haver-ho fet o per no haver parat la burla (una nena no havia defensat l’altra per por a que també riguessin d’ella, ja que a l’escoleta ho va passar molt malament quan es varen burlar d’ella – un altre cop fa una reflexió adulta –).

L’educació emocional és un dels aspectes que més destaca d’aquest documental. El professor els ensenya els continguts acadèmics i curriculars a través d’eines i instruments enfocats a l’expressió dels sentiments (fan diaris i cartes, treballant així la lecto-escriptura, composen una cançó sencera amb la lletra, la melodia,...). A més a més, el que el professor considera més important que ha d’ensenyar és “ser feliços”, i no tants de continguts teòric, i als nens se’l queda marcat (un nen ho diu al càmera això quan està al parc). El professor no dedica unes hores de l’horari escolar a l’assignatura emocional sinó que la integra en la resta de matèries, la utilitza com a eina per arribar a les altres assignatures.

Finalment vull destacar que veient aquest documental podem observar com s’enfonsen tots els prejudicis que hi ha contra la societat japonesa (són freds ja que mai mostren els seus sentiments en públic). Pot ser és cert que és la seva tradició i encara avui existeix però no vol dir que no tinguin els seus sentiments tan “a flor de pell” com nosaltres ja que al llarg del vídeo podem veure com ploren (cosa que crida molt l’atenció perquè nosaltres, en realitat, tampoc estem avesats a mostrar-ho en públic ja que és sent com un símptoma de “feblesa”) encara que també riuen molt, fins i tot ho fan més que plorar.


“Heu creat lligams. Heu fet un esforç perquè els altres us entenguesin I per donar-vos a entrendre. Riure, plorar, aprendre. Els lligams es creen pensant en els alters. Aprendre a pensar en els altres us ha ensenya la clau de la felicitat”

Noburou Kaetsy

dimecres, 15 de desembre del 2010

VA D'INTEL·LIGÈNCIES...



(Aquesta imatge està extreta de losdelpueblo.com)

Avui a classe de Psicologia de l’Educació hem estat parlant de les intel·ligències múltiples de Gardner. Després de la lectura d’aquestes, m’ha sorgit una sèrie de reflexions i vull posar en pràctica la intel·ligència intrapersonal per conèixer una mica les intel·ligències que jo penso que tinc més desenvolupades, ja que penso que tothom o molta gent en té de totes una mica encara que desenvolupa unes més que altres. Les intel·ligències de H.Gardner són:

- La intel·ligència intrapersonal: capacitat per conèixer-se un mateix, autorreflexió,...

- La intel·ligència interpersonal: comprendre als altres i interactuar amb ells,...

- La intel·ligència lògico-matemàtica: percebre models i relacions lògiques, plantejar i resoldre problemes matemàtics

- La intel·ligència lingüístico-verbal: comunicar-se de manera eficaç, formular el pensament en paraules, utilitzar el llenguatge de manera correcta,...

- La intel·ligència musical: captar sons, tons, timbres i ritmes diferents

- La intel·ligència visual-espaial: pensar en tres dimensions, transformar, ser sensible al color, la línia, la forma,...

- La intel·ligència corporal-cinestèsica: expressar idees amb el cos, expressar idees i sentiments, ...

- La intel·ligència naturalista: tenir sensibilitat envers l’entorn natural, admirar la flora i fauna, habilitat per tenir cura i interactuar amb els éssers vius, conrear plantes,...

Després d’haver esmentat una mica per damunt les diferents intel·ligències de Gardner (Daniel Goleman afegeix també la intel·ligència emocional: capacitat de reconèixer els sentiments propis i els dels altres i l’habilitat per manejar-los), m’analitzaré a mi mateixa.

En primer lloc, crec que la intel·ligència intrapersonal l’estic treballant ara mateix. El blog que estam fent per la carrera ens serveix una mica d’eina per treballar-la, ja que se’ns demana que posem les nostres reflexions i opinions de manera que has de fer una petita introspecció per tal de poder escriure allò que pensem o que volem expressar.

La intel·ligència interpersonal és una intel·ligència que fa uns anys no gaudia de tenir-la i era molt “tancada”. Afortunadament, aquests darrers anys la he estat treballant i puc dir que ja la domino una mica, encara que sempre hi ha situacions que no sé com interactuar amb els altres, per exemple.

En tercer i quart lloc, les intel·ligències lògico-matemàtica i lingüístico-verbal són dos intel·ligències que crec que més o menys les tinc desenvolupades, ja que sempre m’han agradat aquests dos àmbits, més la segona que la primera (m’agrada conèixer noves llengües: sé català, castellà, una mica d’anglès, vaig fer batxiller d’humanitats amb llatí i grec, he estat aprenent japonès i italià, vaig fer francès – encara que només dos anys perquè la metodologia que s’utilitzava no em motivava-,...).

La intel·ligència musical crec que és una de les intel·ligències que tinc més desenvolupades. M’agrada molt la música i a la meva família hi ha molta “cultura musical” i crec que aquest fet a afavorit aquest desenvolupament. Normalment jo canto, ballo, toco la guitarra, ara estic aprenent flauta travessera,...

La intel·ligència visual-espaial em costa bastant. Amb l’assignatura d’Educació Artística i Estètica. Fonaments de l’Art Plàstic i Visual m’he adonat d’aquesta mancança alhora de veure les formes sobretot, encara que m’esforço en aquesta assignatura per tal de millorar aquestes habilitats.

Una altra intel·ligència, la corporal-cinestèsica, crec que, igual que la interpersonal, l’estic treballant ara, cada vegada més. És cert que m’agrada el teatre i tot el tema relacionat amb l’actuació (cada any fem un teatre, a casa fem parodies de sèries,...) però per poder fer-ho he anat perdent la vergonya a expressar els sentiments sense por. Me’n record que quan jo veia l’obra de teatre deia les meves frases sense posar-hi molta emoció i ara que sóc la ajudant/directora intent que els nens actuïn expressant allò que fan, i perquè ells ho vegin jo ho vaig primer i ho faig amb molt de sentiment i emoció, representant allò que vull expressar (o això crec...jajaja).

Finalment, la intel·ligència naturalista és una altra que poc a poc estic treballant encara que crec que em queda molt. A casa sempre hem tingut animalets que anaven i venien perquè els deixem lliures (els agafem ferits, els curem i els deixem) però també tenim alguns de permanents (ara mateix tenim peixos, tortugues, un lloro i un canari) i m’agrada fer-me cura d’ells (netejar les gàbies, posar-los el menjar,...). A més a més, a casa tenim el jardí que hem de regar i cuidar. Normalment jo no em faig càrrec d’aquesta part, ho fa el meu pare o l’àvia, però si que algun cop ho he fet jo, però aquesta part no la gaudeixo tant com amb els animals. En general m’agraden les flors, el camp, la muntanya (fem moltes excursions al camp, al bosc i a la muntanya en família, els caps de setmana) i gaudeixo molt però penso que encara no tinc aquesta estima profunda. A casa casi no reciclem perquè com són molts és un caos, encara que si tenim ampolles de vidre o capses de cartró, etc, ho portem al contenidor de reciclatge.

Així que, després d’haver reflexionat sobre les diferents intel·ligències que posseeixo, puc confirmar allò que he dit abans: penso que tenim totes les intel·ligències però que algunes les tenim més desenvolupades que unes altres.

dimecres, 1 de desembre del 2010

VA D'ANGLÈS...

L’altre dia estava a casa, i la meva germana petita, que va a 5è de primària, ens va dir:

- Pff.. demà em demanaran tot això d’anglés! (el verb to be en affirmative, en negative i el verb have got en affirmative i en negative – tota angoixada.

I jo li vaig dir:

- Ah! Doncs no t’amoïnis, cap problema, perquè això ja ho saps perquè sé que duus cinc anys fent-ho, que t’he vist fent molts exercicis de: He is small, I have got a parrot,...

- Però no és el mateix! M’ho he d’aprendre de memòria perquè demà m’ho demanaran i jo no em sé res, ni tan sols l’ordre de les persones! (I, you, he,...) – me va contestar ella, igual d’angoixada.

Així que es va quedar estudiant les diferents columnes del verb perquè en deu minuts una altra germana li anava a demanar de memòria. Jo m’havia d’anar i em vaig començar a preparar i quan vaig tornar al saló, ja li estava demanant i no s’ho sabia així que jo vaig començar a estudiar amb ella (encara que només tenia 5 min.)

- A veure, diguem el to be affirmative

- Mm... I...am, you...¿?..Are!, He is, She....com era aquesta....ah sí, is, [...]

- Molt bé, ara el negative

- Uff....aquest com era??? Amb got??? No, com era??

- Ana, que no t’has adonat que és el mateix que l’affirmative però amb el not al darrera?

- Què? De veritat? Igual igual?

- Si, igual igual.

- Doncs es veritat! Què fàcil! I am not, you are not, [...]

- Molt bé! Ara el have got

- Mm... I have, you...

- No te deixes res?

- Ah, si! El got!

- Torna a començar

- I have got, you have got, he, she, it ....have?? no, has! [...]

- Ara neggative

- [...]

- Ara ja els has dit tots, diguem en anglès: Ella té un ca

- Uuuyy....doncs....I....

- I?

- No, noo, mmm... He....no, She! Is got a dog

- Vale, tu has dit: She is got a dog, és correcte

- Si!

- A veure, el traduirem: Ella és un ca

- Jajaja, no!

- Doncs....?

- Mmm.... She have got a dog

- Vale, com hem dit que era he, she it?

- Have??

- Segur?

- A veure... – pensa mentres va el gest amb el dit de anar baixant en la columna imaginaria – doncs, has

- Així doncs, com és?

- She has got a dog

- Molt bé

Potser jo no li hauria d’haver donat les eines tan ràpidament i hauria d’haver arribat ella a les conclusions que jo ja li vaig donar (el negative és igual que l’affirmative però amb el not darrera, però com que només tenia uns minuts i ella tenia l’examen al dia següent no vaig parar-me.

(Pels més curiosos: al final li varen demanar el have got negative i es va quedar una mica parada al he, she, it però ho va pensar i finalment ho va dir bé)

Però tot això em va fer adonar-me que els aprenentatges de moltes de les matèries que donem des del començament del nostre aprenentatge no han estat significatius ja que des de primària fem anglès i matemàtiques, per exemple, i arribem a batxiller “sense saber-ne res” d’aquestes matèries (no som capaços de parlar en anglès,...). Molta gent, avui dia diu: tots nosaltres hem aprés les coses de memòria i mira que bé que ens ha anat. I jo pens: de veritat ha anat tan bé? És clar que s’aprèn però, diguem alguna cosa en anglès, francès, resol aquest problema matemàtic,.. Personalment pens que anem cap a un bon procés d’ensenyament-aprenentatge amb aquesta nova metodologia constructivista on el nen va construint el seu propi aprenentatge, aprenent dels seus errors i investigacions, de manera que experimenta ell mateix amb l’objecte d’estudi.

Phineas i Ferb

Hola!

Aquí deixo un capítol de la sèrie de dibuixos animats Phineas i Ferb. En aquest capítol, la germana gran, Candace, aconsegueix que la mare vegi allò que han fet Phineas y Ferb (a tots els capítols ho intenta però mai aconsegueix que ho vegi per diversos motius). Així que, com la mare els veu, els duu a un “reformatori” perquè no siguin tan creatius ni facin tantes activitats i creacions. No contaré el final però vull destacar que m’agrada aquest capítol perquè podem veure com els adults som sempre els qui posem fi a la creativitat, a la imaginació, a les ganes d’expermentar, d’investigar, de treballar autonomament dels nens, com si fos un mal comportament que hi ha que canviar (encara que després d’adonen de la importància de totes aquestes habilitats).

Phineas y Ferb: ¡Por fin! (1x26) from marta_ibz on Vimeo.


Personalment, m’agrada molt la sèrie i convidaria a veure-la tota si es pot. He recollit algunes opinions respecte a la sèrie i perquè agrada aquesta:

- Perquè és divertit: perquè canten, ballen, fan coses divertides, els comentaris d’en Ferb (boixa 10 anys)

- Perquè m’entreté: t’ensenya moltes coses (boixa 10 anys)

- Perquè sempre veuen la part positiva de les coses (al·lota 19 anys)

- Pel Perry (és la mascota de Phineas i Ferb, un ornitorrinco, que en realitat és un agent secret) (boixa 10 anys)

- Perquè em fan gràcia els comentaris i ric amb aquests (boixa 12 anys)

- Per la irònica impotència de la germana per controlar l'entorn que la rodetja (home 50 anys).