L’altre dia estava a casa, i la meva germana petita, que va a 5è de primària, ens va dir:
- Pff.. demà em demanaran tot això d’anglés! (el verb to be en affirmative, en negative i el verb have got en affirmative i en negative – tota angoixada.
I jo li vaig dir:
- Ah! Doncs no t’amoïnis, cap problema, perquè això ja ho saps perquè sé que duus cinc anys fent-ho, que t’he vist fent molts exercicis de: He is small, I have got a parrot,...
- Però no és el mateix! M’ho he d’aprendre de memòria perquè demà m’ho demanaran i jo no em sé res, ni tan sols l’ordre de les persones! (I, you, he,...) – me va contestar ella, igual d’angoixada.
Així que es va quedar estudiant les diferents columnes del verb perquè en deu minuts una altra germana li anava a demanar de memòria. Jo m’havia d’anar i em vaig començar a preparar i quan vaig tornar al saló, ja li estava demanant i no s’ho sabia així que jo vaig començar a estudiar amb ella (encara que només tenia 5 min.)
- A veure, diguem el to be affirmative
- Mm... I...am, you...¿?..Are!, He is, She....com era aquesta....ah sí, is, [...]
- Molt bé, ara el negative
- Uff....aquest com era??? Amb got??? No, com era??
- Ana, que no t’has adonat que és el mateix que l’affirmative però amb el not al darrera?
- Què? De veritat? Igual igual?
- Si, igual igual.
- Doncs es veritat! Què fàcil! I am not, you are not, [...]
- Molt bé! Ara el have got
- Mm... I have, you...
- No te deixes res?
- Ah, si! El got!
- Torna a començar
- I have got, you have got, he, she, it ....have?? no, has! [...]
- Ara neggative
- [...]
- Ara ja els has dit tots, diguem en anglès: Ella té un ca
- Uuuyy....doncs....I....
- I?
- No, noo, mmm... He....no, She! Is got a dog
- Vale, tu has dit: She is got a dog, és correcte
- Si!
- A veure, el traduirem: Ella és un ca
- Jajaja, no!
- Doncs....?
- Mmm.... She have got a dog
- Vale, com hem dit que era he, she it?
- Have??
- Segur?
- A veure... – pensa mentres va el gest amb el dit de anar baixant en la columna imaginaria – doncs, has
- Així doncs, com és?
- She has got a dog
- Molt bé
Potser jo no li hauria d’haver donat les eines tan ràpidament i hauria d’haver arribat ella a les conclusions que jo ja li vaig donar (el negative és igual que l’affirmative però amb el not darrera, però com que només tenia uns minuts i ella tenia l’examen al dia següent no vaig parar-me.
(Pels més curiosos: al final li varen demanar el have got negative i es va quedar una mica parada al he, she, it però ho va pensar i finalment ho va dir bé)
Però tot això em va fer adonar-me que els aprenentatges de moltes de les matèries que donem des del començament del nostre aprenentatge no han estat significatius ja que des de primària fem anglès i matemàtiques, per exemple, i arribem a batxiller “sense saber-ne res” d’aquestes matèries (no som capaços de parlar en anglès,...). Molta gent, avui dia diu: tots nosaltres hem aprés les coses de memòria i mira que bé que ens ha anat. I jo pens: de veritat ha anat tan bé? És clar que s’aprèn però, diguem alguna cosa en anglès, francès, resol aquest problema matemàtic,.. Personalment pens que anem cap a un bon procés d’ensenyament-aprenentatge amb aquesta nova metodologia constructivista on el nen va construint el seu propi aprenentatge, aprenent dels seus errors i investigacions, de manera que experimenta ell mateix amb l’objecte d’estudi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada