Una altra reflexió. A classe hem estat veient, dins el tema de la motivació, l'apartat "La disciplina a l'aula". Aquesta paraula, ja té una connotació una mica tradicional en el sentit respecte a l'autoritat del mestre, no parlar, no moure's,... Però, parlant a classe hem arribat a la conclusió que per que hagi un bon AMBIENT i CLIMA a classe el que es necessita és motivació, perquè és quan els infants s'avorreixen o no tenen cap interès per les tasques que no es "comporten com ho haurien de fer", com nens amb ganes d'aprendre, investigant, experimentant, etc.
He trobat un ppt interessant a Internet (http://sites.google.com/site/recursosnee/valoracio-accio-docent) que m'agradaria compartir, pensant en què si el professor motiva als infants i hi ha un bon clima d'aula, aquests el respetaram com a autoritat dins de la classe, com a model i com a figura de referència.
No és fàcil triar un treball d'entre tres en el que has posat tota la teva atenció i dedicació.
El documental de Mònica, un món a la mà i el llibre Quiet són un clar exemple d'autosuperació, de com anar endavant amb l'ajuda de la família i dels amics, encara que les situacions de la vida no t'animin a fer-ho. Amb l'exemple d'aquests dos casos podem aplicar qualsevol problema o conflicte que ens pugui sorgir, de qualsevol tipus, sempre és pot elegir entre dos camins davant in d'aquests: quedar-te allí, enfadat, no acceptant la nova situació que, al cap i a la fi, forma part del teu recorregut; o bé seguir avançant, amb obstacles però sense aturar-te, recolzan-te en els altres. Aquesta segona opció no és evitar el problema sinó enfrontar-se a ell. Quan una situació difícil o diferent a la que estàs acostumat s'apareix, no has de deixar de fer les coses (activitats, rutines, viatges, jornades,...) que feies abans perquè això, al final, t'estressarà i t'amoïnarà no poder fer-ho; has de continuar fent el mateix però d'una altra manera, amb una altra filosofia.
El documental de Pensant en els altres és una mica diferent encara que relacionat estretament: el professor vol que els alumnes aprenguin a ser feliços i per aconseguir això s'ha de pensar en els altres, treballar l'empatia i les emocions. És un documental que cada vegada que el veig, em fixo en algun aspecte nou perquè té molts factors i punts importants.
Doncs bé, no puc escollir un perquè tots m'agraden i pens que són cabdals però potser el treball de Pensant en els altres és amb el que més he reflexionat i el que pens és la base dels altres, perquè és treballar la felicitat abans que altres continguts curriculars que ens pareixen essencials a l' hora d'ensenyar, cosa que ara s'està començant a replantejar aquí a Espanya. Crec que tenint present aquest treball i documental podem modificar la nostra conducta i la nostra manera de pensar, la nostra manera de veure i entendre l'educació i d'aquesta manera, crear una escola inclusiva on tots els infants tenguin cabuda, ja que tots els infants són especials.
Aquesta darrera setmana de classe, hem estat veient la motivació i altres processos piscològics bàsics a Psicologia de l'educació. Durant les classes, vaig fer diverses reflexions i en volia destacar dos.
En primer lloc, estavem dient a classe que moltes vegades no ens adonam de les frases que utilitzem, de com ho diem i com l'altre ho pot interpretar. Parlavem de com de vegades els mestres diuen als nens quan estan fent una fitxa o els pares quan els fills porten els notes: Esforça't! Això pot provocar diverses reaccions i una d'elles és que el nen digui: si ja m'estic esforçant! Això em va recordar a una carrera de fórmula 1 que els enginyers varen dir al Fernando Alonso després que ell dugués quatre voltes intentant adelantar al cotxe que tenia al davant: Vinga, esforça't! i ell va contestar: i què he estat fent les darreres quatre voltes?
De vegades no ens adonem que els altres s'estan esforçant molt. Així que jo crec que la manera que hem de dir aquest "esforça't" ha de canviar una mica. Potser podriem posar primer un elogi com: que bé que ho estas fent, podrias ara intentar....
Una altra reflexió que vaig fer aquest dies va ser arrel d'un esdeveniment a casa. Vaig demanar a la meva germana petita que em fes un dibuix de Phineas ( de la sèrie de TV Phineas y Ferb) perquè ja ho ha fet moltes vegades i li surt molt bé. Quan ho va acabar em va dir: vols que faci també al Ferb? Aquest no se li dona tant bé però jo la vaig animar a que ho fes si volia, així que ho va fer. Encara que no lo va sortir tan bé, a jo em va agradar però, altra germana meva li deia: Ana, millor haver fet només al Phineas perquè el Ferb no et surt gens bé. La meva germana petita, que havia fet el dibuix, li va respondre: Doncs la pròxima vegada ho fas tu! Al dia següent estàvem a classe i parlàvem de tot aquest tema i jo vaig tornar a recordar això que li va dir la germana petita a l'altra perquè ella s'havia esforçat moltíssim per fer-me el dibuix i li havien criticat després que ella hagués fet un dibuix que ben sabia que no el dibuixava tan bé com l'altra. Així que he tornat a elogiar la meva germana pel seu dibuix i ará el penjaré perquè vegeu que bé ho fa!
